Sento un boggie boggie
Camino solitari, per les entranyes d'un bosc.
Seria un mal presagi, pensar que s'hi farà fosc.
Trobaré jo la manera, de sortir-ne tot sol.
I prendré moltes mesures, per aixecar-hi el vol.
Porto pa amb tomàtec, i un rest amb molts alls.
I també una estaca, per si ressuscita en Llach.
I un espanta sogres, per qui vulgui treure el nas.
Una corda molt llarga, per tindre-ho tot lligat.
Sento un Boogie Boogie, dintre del meu cap.
No es per extra límit, que em sentí tant cansat.
De fer tanta filigrana, i d'anar sempre escorat!
I de tanta martingala, de anar amunt i avall!
T'escric ja unes notes, per veure que hem de fer!
Sento necessari, dir-te que sonem!
Rodolons ja no valen, tots dos ho volem!
D'anar dissimulant, el temps sempre perdem!
Deixarem ja la rutina, les velles costums.
La vida es anar fent canvis, lluny del boig conegut.
Les cadenes nostres, jo les llimo com puc!
Emparat per somnis, de savis que ja son lluny.
Sento un Boogie Boogie, dintre del meu cap!
Fa que mogui els peus, i em posi a caminar….
Deixaré les espardenyes, a la porta del garatge.
Ara venen temps de canvi, estiguem ben preparats!
Autor(es): Josep Mª Baulenas