Senyera blanca


De vegades perd el sentit les postres vides
I de sobte som igual que dues feres ferides
He trobat el camí per demanar-te
Jo pararia aquesta guerra amb una cançó de pau

Encara que creguis que no penso el què t'explico
I per un segon pugui semblar que t'odio
Al final només dels teus ulls jo me'n fio
I pararia aquesta guerra amb una cançó d'amor

Sé d'una raó que sempre triomfa sobre totes les demés
I ademés medeix els dos amb la mateixa vara
No fa falta que t'ho expliqui ara sabem on ens pot fer mal
Peró per si no ho saps encara t'ho dic una vegada més

Que jo t'estimo igual
Que jo t'estimo igual
Que jo t'estimo, t'estimo…

De vegades perdem l'estil i les maneres
I sense adonar-nos caminem sobre fogueres
Com un flaix trobem el temps per detenir-nos
I una gota de silenci és un mar pel nostre cor

El final és un final sense sortida
I la sensació de haver perdut tota una vida
Una meitat queda el passat per
oblidar-me'n treballarem per a que la
resta ens porti un món de pau

I per demostrar que no menteixo i puguis veure que la veritat
Vinc aquí per oferir-te una senyera blanca
no fa falta que t'ho expliqui ara sabem on ens pot fer mal
però si no ho saps encara t'ho dic una vegada mes

Que jo t'estimo igual
que jo t'estimo igual
que jo t'estimo, t'estimo, t'estimo igual
si,que jo t'estimo igual
que jo t'estimo
t'estimo