Serventa d'amor
-Serventa d'amor profund,
poncella que s'obre en flor,
sublim bellesa d'atzur,
què amagues en el teu cor?
-Amagar, bell donzell, res,
no veus que la llum del pit
canta a l'amor i al bes,
que es fon cap a l'infinit?
-És potser açò tan profund
que em captiva i no sé què és,
el vol d'ocell perdut
que no cerca un camí pres.
-Tu ja saps, confit del cel,
que aquesta és nostra condemna,
estimar, oblidar, no res,
l'amor i l'enyor per sempre.
Autor(es): Joan Carles Villalonga,Nicolau Espinosa