Si fos temps de sembrar
Si fos temps de sembrar, llevaria el matí amb camisa de llana,
junyiria la veu al silenci dels vius,
i amb el sac d'ordi al coll saltaria al torrent
que parteix sants i absurds amb un grill d'aigua clara.
Si fos temps de sembrar, deixaria a mig zel la femella més blana
i vendria a mig preu el vedell més cepat.
Em faria ermità d'espadanyes enceses
i dormiria al tros per guardar la saó, com un guerrer capat.
Però ara és temps d'esperar, vagarejar pels camps,
esporgar el cirerer i escriure als parents orfes,
de llepar les ferides, de llepar les ferides
com un gat vell que torna d'un desigual combat.
Autor(es): Josep Riera,Miquel Soler