Sirena
necessito consol i és que ara vaig de dol, i se'm menja la pena
Mai estimaré tant, és que m'has fet tan gran no te'n vagis sirena
potser dins del teu cor, potser hi guardes records de quan érem d'arena
El que més he volgut ara és gris i es fa eixut, no te'n vagis sirena
com un peix que es fa gran però té pànic del mar prefereix morir al terra
Ara coneixo, el patiment,
d'una sardina que es mira al mirall i no veu més que un peix
ara pressento, el sentiment
del pirata que enterra el tresor per no veure'l mai més
Qualsevol mes de març ni que se'm cansi el braç, clavaré els punys al terra
sembraré els meus records, no serà fins llavors que reneixi, sirena
De les meves llavors sorgirà el mes d'agost que també m'encadena
potser dins del meu cor trobaràs el rencor de quan érem, sirena
El que més has volgut ara cau i és feixuc, ja estic en quarantena
com un pi que es fa alt però té por de topar amb el teu cel, sirena
Ara coneixo, el patiment,
d'una sardina que es mira al mirall i no veu més que un peix
ara pressento, el sentiment
del pirata que enterra el tresor per no veure'l mai més.