Sireneta blava
ningú no ho sap, està encantada,
si de vegades la veus plorar
entre les roques de la mar blava.
Un temporal la duu fins al port
i un mariner la rescatava,
com que el seu cor ja n'estava pres
la va estimar sense adonar-se'n.
I en el lluny del mar es veu
les gavines blanques.
La criden per tot arreu
sireneta blava
Hi ha una sirena vora la mar
ningú no ho sap però enamorada
del mariner que la va salvar
entre les roques de la mar blava.
I el mariner cantava cançons
per recordar la seva imatge
i a la taverna plorava sol
per no tenir la seva aimada.
I en el lluny del mar es veu
el vaixell que salpa.
Ell crida per tot arreu
sireneta blava.
Hi ha una sirena vora la mar
ningú no ho sap desencantada
ara ha marxat cap al fons del blau
se'n va plorant llàgrimes dolces.
Que quan es fon en la sal del mar
surten estels si el sol escalfa,
i per la nit crispetes de llum
la lluna riu, les barques dansen.
I en el lluny del mar es veu
la sirena blava
va cantant per tot arreu
l'amor de la platja.
I en el lluny del mar es veu
les gavines blanques
la criden per tot arreu
sireneta blava.
Autor(es): Santi Vendrell