Sóc un peix enamorat
Mira
el meu avi no anà a Cuba
a - bordo - del 'Català'
mira
el seu mar fou la banyera
i el ventall el seu gregal
mira
diuen que les lleis d'herència
ens modelen com al fang
però pel que a mi respecta
el seu principal efecte
me'n van injectar a la sang.
Sóc un peix de terra endins
no tinc pirates
ni velers ni bergantins
ni grans tresors
però sovint pense en la mar
com el fill lluny de la llar
i els meus somnis escumegen l'horitzó.
Sóc un peix de terra endins
què vols que faça
ni un record d'arena dins
les meues mans
però sovint pense en la mar
com el fill lluny de la llar
i m'agrada emborratxar-me d'oceà.
Mira
com arriben les gavines
d'altres ribes mar enllà
mira a Neptú no me l'estime
pels vaixells que ha afonat
mira
en sentir cants de sirenes
a mi m'agrada escoltar,
veure Ulisses dalt la barca
navegant prop de les Rotes
sense ganes de tornar.
Autor(es): Miquel Pujadó