Somies de matinada
Somies de matinada,
avui el sol no es llevarà.
La cosa pinta negra,
fas mala cara
Et mires i et preguntes
quan de temps et durarà.
No tens ganes de res,
ja ni tens gana.
Camines pels carrers
com una ànima en pena.
Ja no busques la glòria,
t’estàs cobrint de merda.
Les llàgrimes vessades
disfressades de dolor.
Ja no amaguen la pena,
no amaguen la tristor.
Ha arribat un punt on no pots continuar.
Te’n dones compte no saps com reaccionar.
Cada cop que t’aixeques caus a terra.
Mateix pecat, mateixa penitència.
Dos segons de llum intensa,
tres mesos foscor total.
Veus la sort com camina
i passa de llarg.
Intentes atrapar-la
corrent darrera d’ella.
Vas trobant a faltar
el que mai vas creure.
T’encomanes a la verge,
no saps en quin sant trucar.
I tornes al teu racó,
no saps per on començar.
La gent del teu voltant
et van donant l’esquena.
Però tu vols caminar,
et vols aixecar de terra.
Ha arribat un punt on no pots continuar.
Te’n dones compte no saps com reaccionar.
Cada cop que t’aixeques caus a terra.
Mateix pecat, mateixa penitència.
Somies de matinada,
avui el sol no es llevarà.
Però encens el llum,
avui t’aixecaràs.
Caminaràs buscant
la teva estrella.
Buscant una llum
enmig de la tempesta.
La vida és plena d’obstacles
que has de salvar.
Si entres al seu ball
saps que hauràs de ballar.
Ja no et jugues a sorts
la teva existència.
I decideixes quan
t’aixeques de terra.
Ha arribat un punt on no pots continuar.
Te’n dones compte no saps com reaccionar.
Cada cop que t’aixeques caus a terra.
Mateix pecat, mateixa penitència
Autor(es): Pep Sans,Salva Parra