Sonen campanes
Sonen campanes entre els rituals
de la ciutat que dorm
Sonen campanes, des de el Santuari
Damunt de llamps i de trons...
Son batecs molt profunds...
Quan la fe ja ha caigut...
I el temps, va cap enrere, cercant un perdó perdut
Toca campanes Sant Pere
Cap els quatre elements
Toca campanes amb força
Per covards i valents...
Potser la gent, ja ho sap bé
Que ha arribat ja el temps...
De veure el cel, quan el sol es pon, I mirar el firmament.
Toca campanes, dolça Marta
Per els que pateixen arreu...
Toca campanes, que tothom s’adoni
De que ni ha un sol Deu.
Ja el pastor es dormit...
Sense por, ni neguit...
Amb ovelles, espargides, entre boscos i rius
Sonen campanes per el cec i el sord...
Sonen campanes, per perduts amors...
Sonen campanes, per els vostres fills
Que faran de jutges, al seu propi destí...
Sonen campanes, per el temps que se’n va
Per el plor d’infant, quan ser innocent, ja es tard!
Toca campanes Magdalena
Des de el teulat més alt...
Toca-les de la torre,
per els lliris dels Sants...
La guerra té un front molt gran...
I la lluita es amb sang...
Ja es molt curta la distància, entre el bé i el mal
Autor(es): Bob Dylan