Soroll de timbals
Ja no tinc cap deute amb tu,
Ni tant sols amb mi mateix,
El camí que tinc davant, es el que ara tinc de fer.
Ja no vull miralls,
On reflectir,
Els cantons amargs, on ja no em vull quedar atrapat.
Prega fort a Deu!
Si et vol escoltar!
Peró mentre tant estreny el pas, i obre be les mans.
El soroll dels timbals,
Espanta el Ramat,
Cada ovella al seu aire, fins que troba al seu reixat.
Ara ens toca viure a tu i a mi, per des-contat.
Sense cap por en el fracàs.
Penes i glories es barregen, tan s'aval!
Peró soc conscient de lo important…..
Soroll de timbals,
Ja es sent de lluny,
I la gent s'esvera, pregunten-se d'ant surt.
Es tan sols reso,
D'un pressent confós,
De totes les quimeres, que han omplert el nostre món.
Agafam be la mà.
No tinguis mes por.
Es tan sols la vida, el motiu per sentir amor.
Ara tanca els ulls.
Seca tots els plors.
Mentre els timbals ja callen, I ens deixen amb repòs
Ja no tinc cap deute amb tu.
Ni tant sols amb mi mateix…..
Autor(es): Josep Mª Baulenas