Sota la dutxa
però ja estava net
l'aigua no afluixa
i no passo fred
el mirall està tot entelat
sembla talment... el meu cap
és el meu refugi, el meu penitent
jo vull que se'm mullin els meus sentiments
tota aquesta aigua em protegeix
de la por que m'envaeix
i vull plorar
però no em surt
no vull pensar
però no puc
vull que es parin els rellotges i sentir... el so de l'aigua
encara que tingui els dits arrugats
vull seguir aquí amb els ulls tancats
l'aigua s'endú els meus pensaments
des del cap als peus
i vull plorar [...]
no vols veure la veritat
no vols sortir del forat
quedar-te aquí tancat
estàs ben amagat.
Autor(es): Gerard Sesé