Sota la llunya de Grozny
He estat passejant per la ciutat vella
i el món m'ha semblat com una bandera
que no té colors.
I encara em pregunto tot allò que dèiem,
si Déu t'ha oblidat, o espera una mica,
o no sap qui ets.
I obro un calaix, i em surt un poema
que et va fer plorar com una princesa
que ho ha perdut tot...
I surto al carrer per una altra porta
i em poso a cridar quan la pluja em mulla
busco en l'infinit, però no hi ha ningú.
Però res no ha canviat, la nit no s'acaba
i just al teu costat esclata una guerra
i ningú diu res...
I tan difícil és trencar la rutina?
No esperar el futur en una cadira,
poder imaginar sense tenir por?
I quan estic sol me'n vaig al piano
i no se per què, però hi falta una nota
potser hi faltes tu...
I et busco sota la lluna de Grozni
la sort no existeix quan la nit se'm menja
si fossis aquí podríem dansar.
Autor(es): Jordi Rodri