Sua la mantega
Espere que els seus ulls se'ls mengen els corbs.
Mare terra té tristor profunda,
Per com li agraïren que fóra fecunda.
Els espante, se el que fan i "aulle"
I cride a tots els llops i així és com em mulle,
Guaitem el cop de gràcia final:
Ningú pagarà a un banc, desobediència social.
Oh si, quin gust. Oh si, quin gust.
Vorem rebentar a Babilon.
Oh si, que quin. Oh si, quin gust.
Asseguts a la muntanya de sió.
Oh si, quin gust...
Que tranquil·la viurà la meua gent
Emancipada del somni del poder.
Represente la minoria sigil·losa i silenciosa,
Que des del temps immemorial espera l'hora
Com un jaguar que salta i esgarra la roba
De la puta, puta babilònia.
El capitalisme està decapitat.
Deixarem caure el que fa temps va perdre el cap.
Ens han venut esclavitud per llibertat.
Rastafari sempre present i il·luminat.
Oh si, quin gust.oh si, quin gust.
Balla arrimadeta esta cançó,
Amb l'ànima i sense preocupació.
Balla celebrant que ja ve el temps
Que esperaven els profetes de l'Antic Testament.
Autor(es): Lilit i Dionís