Subterrani
Són dies en que el cel em sembla gris com mai,
cernint-se com un vel d'impotència sobre els nostres caps,
dessota aquests mals sostres ens morim, ja ho saps,
a Barcelona la ciutat o ets proscrit o lacai.
No hi ha més espai, ara que ens han guanyat els bons,
ara que santa claus ens porta hamburgueses i transgènics;
nens mimats podrits de dòlars seuen als seus trons,
d'aquest malson etern no s'aixeca ni l'Au Fènix.
Suquem amb ketxup les misèries quotidianes,
addictes adquirim mentalitat i tarifa planes
i així ens convencen que el que ens falta és més seguretat
- és la era del pànic - les cantonades han callat.
Ens volen a tots en fila, combregant davant la pila,
però mentre hi hagi indignitat i quedi algun cor brau,
aquesta merda de ciutat mai dormirà tranquil·la
- que comprin vots - no hi ha justícia no hi ha pau.
El caos crida l'ordre, l'ordre crida el caos,
jo em pregunto quant temps trigarem a sortir dels caus
per torna'ls-hi el tort de traficar amb la nostra sort,
d'hipotecar-nos de per vida des del part fins a la mort.
Porto tants anys contemplant panys que es tanquen
que cansat, fart, he optat per reptar el drac;
ja no hi ha cap més excusa per callar,
saps que no pots deixar-te acorralar.
Si no m'empasso les veritats de l'aparador i
s'encén la ràbia que contesta l'humil·liació
Aquells que no cabem a dins la civilització
Amem un món confús abans que viure en la ficció
El món està en obres, ets el que cobres,
alguns pillen lu gros i els altres ni les sobres,
avui m'he enfilat al terrat, a qui m'he topat?
A mil cabrons amb cua regatant el metro quadrat.
S'ha de ser lladre rei, s'ha de ser canalla,
però hi ha una llei i és que la banca sempre guanya,
mil i un gats i només un preu - marrameu! -
regatant el que no sabíeu, sabeu, ni sabreu...
És que per ventura no sentiu el pas de la nit?
L'esguard reprensiu de la lluna de fit a fit?
[Lluna perfecta:]
"Com n'ets gat de peça, miolant a l'infinit,
perquè tens la polla tiesa o perquè busques el profit"
[Gat del llindar:]
"Satèl·lit de merda! Ves parlant des del cel penjat;
sóc un gat brut i tacat de ciutat és veritat,
però una cosa et diré, i això fica't-ho bé al terrat,
només mort i enterrat dormiré sedat com el ramat.
Mira, sóc un gat curiós, sóc així de lladre,
no m'agraden els gossos i menys els d'esquadra,
odio als porcs importants - ja saps: oink! oink! -
jugant amb les vides dels altres al meeting point.
Jo busco posar la música a tota aquesta grisor,
malgrat ser dins la presó, malgrat que tinc por,
malgrat que el món estigui en obres, siguis el que cobres,
que alguns pillin lu gros i els altres ni les sobres."
Si no m'empasso les veritats de l'aparador i
s'encén la ràbia que contesta l'humiliació
Aquells que no cabem a dins la civilització
Amem un món confús abans que viure en la ficció
Autor(es): Q. Segura,Q. Segura/ M. Tardiu