Subtil i fàcil
Sempre em dius que el més senzill, és subtil i més fàcil,
sense dubtes, jo també ho sento així…
Si els teus ulls no em porten cap promesa, la despesa
dels meus somnis, es queda sempre endins…
Com ho sents, de debò?, en mig de les fortes tempestes…
Sense pressa sense temps, per volar molt més alt….
i no sentir que els dies passin, per igual…
Pel camí vaig perdre les maletes, a on hi duia
l’equipatge, de molts anys sense sentit…
Dormir al costat teu és com la cura, d’una dura prova,
fora, del món de a on venim…
Si el temps ha guarit, les llagues de la inconsciència…
Som igual que abans, però amb moltes altres experiències…
Tornar a tenir la innocència, és el pas final, del gran salt!
Per fer alguns camins no hi ha dreceres, ni tampoc hi ha voreres,
per poder.hi arribar abans….
Perles incrustades als teus llavis, fan que el teu somriure,
sigui, com un èxtasi d’infants…
Si és bo el resum, de totes les grans conseqüències…..
Sense por ni costum, ni tampoc cap diferència…..
És un altre la consciència, que tenim del llarg trajecte, com a descans!
Moure el món des del meu paratge, forma part d’un llarg bagatge,
de tot el que sempre he volgut dir….
Després de grans pluges i preceptes, s’esborren tots els conceptes,
del molt que has recollit!
És molt gran la tendresa, mirar-te als ulls, veure’t l’essència…
Tenir ales per volar! Encara que els peus són a la terra…..
I trobar dintre teu el resum de tota ciència, quan despertes!
Sempre em dius que el més senzill, és subtil i més fàcil,
sense dubtes, jo també ho sento així…