Suite a la boira
Llaunes de cervesa
i cançons per acabar,
és el segell de la tempesta.
Nits en blanc i negre
S'acumulen en passar,
S'instal·len a casa meva.
El llit encara està desfet
i no recordo com l'haig de fer,
potser ja és hora de canviar-ho tot
I ser un home com cal.
Tots aquells discos
ja no sonen igual,
potser hauria d'escoltar-los.
Fa temps que no surto
i no deixo de fumar,
Potser hauria d'intentar-ho.
Avui el món està al revés,
i jo aquí veient com passa el temps,
potser ja és hora de canviar-ho tot,
i ser un home com cal.
I tu em dius que ja t'està bé
que un dia o altre canviaré.
Un dia tindré el món a les meves mans,
i vindré a buscar-te sense por,
et prendré la tristesa que enfosca els teus ulls,
i encendrem cada dia el nostre foc.
Portaré l'aigua de pluja que cau a l'estiu,
cantaré sota la lluna una cançó,
sortirem junts de casa per anar a ballar,
i anirem cap a on mai es pon el sol.
Dansarem un amb l'altre fins poder embogir,
i encendrem cada dia el nostre amor,
portarem la tendresa fins a l'infinit,
i seràs lletra d'una cançó.
Autor(es): Pep Sala