Surt el sol a la Hamada (Sàhara)
Sol de sorra i de foc lent.
A Tinduff s’obren les Jaimas.
Fa olor de nens i de tè.
Surt el sol a la Hammada!
Sol de foc, camins deserts.
Ella espera tornar a casa.
A la platja que li han pres,
tocar l’aigua, les onades,
Ezgarit de sentiments!
Surt el sol a la Hammada!
fa tants dies, fa tant temps,
ella espera tornar a casa
amb la Melhfa d’or lluent,
La Bismela a les paraules.
Hasaníes, plor i lament…
Surt el sol a la Hammada!
Crema els somnis i la pell,
ella espera tornar a casa.
No és el Sàhara sense ells…
Qui té por de la Hammada!
Quan l’oblit és un infern…
Surt el sol a la Hammada!
Crema i mata els pensaments,
ella espera tornar a casa,
la galabba es fa batec.
Qui té por de la Hammada!
Autor(es): Xavier Rivero,J.M. Baule