Tan solitari


Cada cop que et veig amb ella pel carrer ves que et dic:
em fa una cosa tota estranya de pensar que ets amic.

Que solitari!
Que solitari sense tu!
Enyorat i perdut!

No em sé pas avenir que ja no em pertany
i que no res no pot distreure'm, ni jo vull cap engany.

Tan solitari!
Tan solitari com estic!

Sempre, sempre, sempre espero.
Sempre i l'estimo.
Sempre escoltant el cor com parla!
Sempre esperant de recobrar-la!

Si tu te'n canses jo et demano que la tornis a mi,
que jo la vull perquè presento que ho vol el meu destí.

Tan solitari!
Tan solitari sense tu!
Enyorat i perdut!


Autor(es): L. Ransford