Tancs
per la meva família, perquè tornen temps de guerra
Són tancs, el que veig fora la ciutat?
Són tancs, que ens amenacen senyalant?
Senyalen objectius, senyalen destruir
apuntar i disparar pel que els han construït
decidir el nostre destí,
decidir si hem de viure o morir
i ofegar tota senyal de revolta
i tancar les finestres i portes
a les nits és la mort qui s'escolta
són infants que lluiten tirant roques
són soldats que lluiten contra canalla
que agraïts es pengen la medalla
assassins d'una injusta batalla
que caiguin al meu sound de metralla
Són tancs, tancs assassins
Són tants, són tants botxins
Són tants, són tants soldats
Són tancs, són màquines de matar
Són tancs, bum!
Tots apunten en un punt,
els carrers són buits,
columnes de fum.
Yankis armats entren matant, bum!
-"quiet que t'omplim de plom!"
El què no sabien i ara sabem tots
és que tota acció provoca una reacció
que si tibes de la corda de la humiliació
les persones al límit es transformen en foc!
És barreja de l'odi i dolor!
Mort a les banderes dels tancs invasors!
Dol,
els carrers fan olor a plom!
Mort! A les engrunes dels tancs!
El què no sabien i ara sabem tots,
és que cada pas que fan no és un pas gloriós,
que si tornen a casa viuran un malson,
que si es queden aquí moriran com un gos!
Són tancs, tancs assassins
Són tants, són tants botxins
Són tants, són tants soldats
Són tancs, són màquines de matar