Tel de greix

Entropia


Les carreteres del somni, humides i glaçades per un fil de vent, una veu d’aire inquieta.
La tristor del vegetal, soroll punxegut, reciclant la polpa.
La carn crida des de la penombra, el pànic sagnant, la terra buida.
La pell et fa olor de pols i la infantesa clavada a la gola.
El ionqui busca la platja negra al racó fosc del passadís.
La teva veu en tots el silencis, sóc una infecció, un tel de greix.