Tècnicament perfecte
monuments de cultures antigues, botigues i temples de marbre i neó.
Dones grasses que jeuen, obscenes, i homes grassos buscant restaurants;
al davant del basar hi ha una rifa i només interessa a la gent sense sort.
En la llum incerta del capvespre, d´un capvespre humit i feixuc,
plou i cauen les llàgrimes dolces d´un cel lleig de plom girat de cap per avall.
Em sembla recordar que t´estimo, però no t´ho podria assegurar;
hi ha paraules que surten de boques i inútils desitjos inflant el dolor.
Hi ha muntanyes amb noms poc seriosos i princeses que es diuen Dolors;
hi ha records tan dolços com inútils i l´empremta trista d´adéus digitals;
en la pau d´una nit sense pluja, en la pau d´una nit sense pau;
en el pou d´una pau avorrida, la llum de la vida, l´apaga la mort.
Sí;...... tècnicament és perfecte, no és estrany que ningú prengui mal;
minúscules peces d´un joc que algun déu poca-solta deixà abandonat.
Seria massa fàcil oblidar-ho, seria fins i tot interessant;
poder-se entregar a la feina i esmolar les eines cobrant cada mes.
Deixa que se t´endugui el ritme, deixa que se te m´endugui jo;
la minúscula peça d´un joc que algun déu poca-solta deixà abandonat.
Em sembla recordar que t´estimo, però no t´ho podria assegurar;
hi ha paraules que surten de boques i inútils desitjos inflant el dolor.
Sí;...... tècnicament és perfecte, no és estrany que ningú prengui mal; monuments de cultures antigues, botigues i temples de marbre i neó. Dones grasses que jeuen, obscenes, i homes grassos buscant restaurants; al davant del basar hi ha una rifa i només interessa a la gent sense sort. En la llum incerta del capvespre, d'un capvespre humit i feixuc, plou i cauen les llàgrimes dolces d'un cel lleig de plom girat de cap per avall. Em sembla recordar que t'estimo, però no t'ho podria assegurar; hi ha paraules que surten de boques i inútils desitjos inflant el dolor. Hi ha muntanyes amb noms poc seriosos i princeses que es diuen Dolors; hi ha records tan dolços com inútils i l'empremta trista d'adéus digitals; en la pau d'una nit sense pluja, en la pau d'una nit sense pau; en el pou d'una pau avorrida, la llum de la vida, l'apaga la mort. Sí;...... tècnicament és perfecte, no és estrany que ningú prengui mal; minúscules peces d'un joc que algun déu poca-solta deixà abandonat. Seria massa fàcil oblidar-ho, seria fins i tot interessant; poder-se entregar a la feina i esmolar les eines cobrant cada mes. Deixa que se t'endugui el ritme, deixa que se te m'endugui jo; la minúscula peça d'un joc que algun déu poca-solta deixà abandonat. Em sembla recordar que t'estimo, però no t'ho podria assegurar; hi ha paraules que surten de boques i inútils desitjos inflant el dolor.
Autor(es): Quimi Portet