Despres d'aquest cafè
arribarà el moment
que tant ens ha espantat
és dur dir-se un adéu
i retrobar els carrers
on junts hem passejat
i és cru que d'aquest temps,
només resti una cançó
com últim comiat.
M'espanta ser valent per tornar a començar...
I ben lluny tu de mi
el vent desplegarà
les veles dels records
si veus algun cartell
un poc descolorit
on hi ha escrit el meu nom
els llibres que hem canviat
el cinema dels dijous
i el nostre cafè sol.
Potser ja és el moment d'aprendre a viure sols...
I quant ens retrobem
per obra de l'atzar
sabrem ja el ritual
del: «com et va el treball»,
«no em trobo gaire bé»
«me ne'n recordo tant»
i junts repassarem
l'abisme dels errors
on hem fonamentat.
Aquesta soledat com decisió final...
Autor(es): Joan Isaac