Temps mort


Un càntir badat tinc entre les mans
i intente parar l'aigua que se li n'ix
El càntir brollant se'm riu a la cara:
sempre un badall quedarà per cobrir
La fletxa va recta i va sempre avant
i xiula cansada i amb cara de gos
Jo faig la figuereta alegre i cantant:
Sí sí, darrere de l'ú va el dos
De vegades cal parar-se... i deixar el temps rodar
Pensem que perdem el temps
si no anem de bòlit, ràpid i amb estrès
I quan ja hem guanyat tot el temps
no sabem ni què fer amb ell si no és... matar el temps!
Però... en què quedem?
La bola de neu cau costera avall
i es fa gran i més gran i arrambla amb tot
Jo faig la figuereta alegre i cantant
Sí sí, darrere de l'ú va el dos.
De vegades cal parar-se... i deixar el temps rodar.


Autor(es): Xavi Mata