Temps millors
El sostre és el mateix, res sembla haver canviat
No hi ha gas ni llum ni aigua
Només té una paret
Una caixa, una farola
És la vida del carrer d'on treu les burilles
D'on treu tot el menjar
Potser portes no n'hi ha però té un gran forat al pany
Des de lluny tothom se'l mira
Des de prop ningú no el veu
El que parla no s'escolta
El que sent ningú ho ha dit
Temps millors, temps millors
Ell només pot recordar els seus temps millors
Temps millors, temps millors
Només té l'ajut del sol i de l'alcohol
Té les mans desgastades de tant que han treballat
Amb els peus inflats com globus de tant que han caminat
És el temps jutge implacable
Dels draps bruts que fa servir
Dels cartons i les deixalles
D'ell mateix i del seu vi
Temps millors, temps millors
Ell només pot recordar els seus temps millors
Temps millors, temps millors
Només té l'ajut del sol i de l'alcohol
Sempre explica aquella història
Que recorda vagament
Que no sempre ha estat vivint
Com ho està fent
Temps millors, temps millors
Ell només pot recordar els seus temps millors
Temps millors, temps millors
Només té l'ajut del sol i de l'alcohol
Autor(es): Josep Joan Ramos/ Sergi Gutierrez/ Bet Serra,Oge Àlvarez