Te'n vas
plorant records m'estimes però vols fugir.
Els teus records seran els meus si em queden anys per recordar
que els teus ullets m'han fet plorar com un infant.
I avui que et faig aquest trist cant per no poder estimar,
deixa que ara el vent s'emporti el teu mirar.
Deixa que els meus ulls s'oblidin de plorar,
ves-te'n si vols marxar.
Però amor espera't
no tallis d'un cop els temps, no ploris
que plorar serà oblidar,
si vols tornar ja saps la meva adreça
i el camí que vas deixar.
Però amor espera't
les estances que hem viscut em diuen
que no em pots haver oblidat,
i que has sigut l'amor més gran que un dia
vaig trobar i ara se'n va.
El mar silent que amb les onades em recorda el teu mirar,
tot suau ben fluix besant-me els llavis lentament.
I aquell somrís enamorat i aquelles ganes de jugar
ja ho veus que fàcis és cantar i que amarg plorar.
I a la fi, que pobre és estimar quan no s'espera res,
que bonic somniar que un dia triomfaràs
Peró un dia veuràs que el triomf m´s gran que hi ha
és sentir-se estimat.
Autor(es): Santi Vendrell