Tio Ximo
El tio Ximo eixia de casa, com feia cada dia,
l'aixada al muscle, la bragueta oberta;
comptava les passes anant cap a l'horta, con feia cada dia,
pixava en un marge i el sol encenia;
i li deia a la terra quan els camps regava
'Tu saps si algun dia em faltares
no sé què faria'.
I el diumenge, com tots els diumenges,
es perfuma de colònia el 'monyo'
du sabates negres de xarol
i un rellotge que diu ell que és d'or.
Sempre va amb la tia Maria
passejant pel carrer major
però només entra a 'missa'
si un amic s'ha casat o s'ha mort.
El tio Ximo venia de l'horta, com feia cada dia,
l'aixada al muscle, la bragueta oberta;
comptava les passes quan del camp venia, com feia cada dia
tancava la porta i el foc encenia;
i li deia a la dona 'Maria que guapa que estàs
si algun dia tu a mi em faltares
no sé què faria.
I un bon dia com qualsevol altre
el trauran amb el peus per davant
amb les mans creuades i un somriure
que en l'últim moment li ha quedat
I tots diran 'pobre Ximo'
que et vaja bé per allà dalt,
que si ho passes com ací
el dimoni faràs renegar'.
Autor(es): R. Vizcaíno