Tomeu, quina vida més trista
Que trista la vida d'en Tomeu!
Aquesta història, amics meus, era i no era
ai, quina pena!
d'un home que nom Tomeu de Son Servera
pobra somera!
Diu que en Tomeu n'era l'amo d'una somera
ai, quina pena!
que està malalta: ni dorm ni té mengera
pobra somera!
Bé la miren manescals, doctors i metges
ai, quina pena!
bé l'emplenen de xarops, amb una cuera
pobra somera!
I quan el veuen tan trist, que fa plorera
ai, quina pena!
assagen la seva absolta a missa primera
pobra somera!
Tomeu, quina vida més trista!
Que trista la vida d'en Tomeu!
I cercant pocions millors, més remeieres
ai, quina pena!
ja se'n van cap a Brasil, sol i palmeres
pobra somera!
I a Brasil que està molt lluny, les fetilleres
ai, quina pena!
no la curen però gronxen molt la panera
pobra somera!
Bartoloçao, que vidaçao mas tristaçao!
Que tristaçao la vidaçao de Bartoloçao!
La somera que es panseix, tenen frissera
ai, quina pena!
i se'n van cap a la terra coca‑colera
pobra somera!
Bartoleixen, que videixen mas tristeixen!
Que tristeixen la videixen de Bartoleixen!
I debades recercaren altres banderes
ai, quina pena!
els cantaren a Moscou la cantarella
pobra somera!
Bartolov, que vidov mas tristov!
Que tristov la vidov de Bartolov!
A Portugal, a París, i al cel Sant Pere
ai, quina pena!
entonaren de bell nou la cançó vella
pobra somera!
Bartolini, que vidini mas tristini!
Que tristini la vidini de Bartoloni!
I tornant a Son Servera, una murera
ai, quina pena!
a la fi trobà el remei per a la somera
pobra somera!
I no és altre que un bon ruc, que té casera
la sandunguera!
un ase calé que canti quan té bramera
olé i olera!
Un ase calé que canti quan té bramera
la sandunguera!
que canti i que mai no digui: pobra somera!
olé i olera!
Bartolo, que vida más triste!
Que triste la vida de Bartolo!
Autor(es): Francesc Aguiló,Miquel Brunet