Tornada a Colette
sent el frec del vent
quan s'escola lentament
entre el mar i el cel.
Tenc,
companyia dels estels
que em somriuen dolçament
en saber-me ardent.
Quan és fosc tot resta mut
dorm el cos, desperta el cor
i abraona el desig
fins que surt el sol.
Mor,
mor aquesta nit només
per comprendre que el que et deix
és el preu del temps.
Viu,
que la vida és un secret
que es desvetlla solament
a aquell qui en té set.
Set de foc, set d'escalfor,
set de joc, set de l'amor,
pell i escut del teu temor
sang que escalfa la passió.
Com,
et podria ser fidel
si em rebutges cada nit
quan te'n vas del cel...
Tem,
que algun vespre no hi seràs
i els meus ulls s'apagaran
tot colgats pel plor.
Clams i crit, cants i consol,
reixa ferma duc al cor,
per guardar-me del que sent
quan es pon el sol.
Autor(es): Xavier Múrcia