Tornar
tota la vida al davant
cabells curts
de nena bona
i un somriure flagrant
que’m fa oblidar tots los mals
lo seu nas
flor de la curiositat
los seus dits
que m’acaronen
i un cor ple d’il·lusió
que no coneix la raó
i és que no sé què tenen les dos
que m’enamoren
me trauen tots los mals de cap
i me fan vore
que jo també sóc un infant
que no’s volia fer gran
potser ja ho tinc tot fet a ciutat
ja és temps de tornar allà on m’hai criat
comprar una caseta al camp
i viure en los que porto a la sang
los seus culs
no paren quiets sempre ballant
dimoniets
tramant la forma
d’anar un poc més enllà
de fer rabiar’ls seus papàs
dos sols
que m’il·luminen la nit
dos vols
dos pardalets eixerits
l’afany de minjar-se’l món
d’un mos
i és que no sé què tenen les dos…