Tornarà la primavera
i veurem florir les roses del jardí,
travessar les orenetes / juganeres l'horitzó.
Sentirem una ànsia boja de morir,
de matar la vida morta que patim
i encetar-ne l'existència que somniem.
Tornarà a renéixer tot / i potser jo no hi seré
i potser tampoc tu no seràs aquí.
Passaran quatre mil milions d'anys,
les galàxies xocaran
quan el sol a poc a poc s'apagarà.
Com l'amor, / els números, / les lleis dels homes
i els poemes que ens alimentaven,
tot quedarà en res / i farà fred, / i farà molt fred.
Però qué dic!
Si ha tornat la primavera / un altre cop!
Quina olor que fan les roses del jardí!
Han tornat les orenetes / i el seu cant és un pregó
que anuncia que tu i jo / estem aquí.
Autor(es): Jaume Sisa