Tots els dies de Setembre
dins la piscina..
Obriré aquesta reixa oxidada
sense forçar
tot allò que t’he dit sense dir
i que ja sabies
tot allò que algun dia va dur-nos
en sidecar
Tornaria a apostar el meu cavall
al número tretze,
baixaria altre cop a buscar
tots els teus noms,
just allà on les fades es disfressen
de gent amb complexes,
just allà on les paraules endrecen
el que no té nom.
Dormiré tant a la vora,
provaré d’hipnotitzar,
el soroll que fan quan s’apropen
tots els dies de setembre,
que s’escapen a falta de veure
com vas despertant.
Vaig cometre l’error de saltar
sense llums d’emergència,
just del pont que separa Grenlàndia
del teu carrer,
Esquivant els errors sense manuals
De supervivència,
Hi ha d’haver encara un llit que divaga
En algun mar del món.