Tramoia virtual

Jaume Sisa


No, mai no sabràs de qui és la mà
que mou els fils, els fils del decorat,
els fils de tot plegat,
tramoia universal.

Sembla que hi ha algú però es veu borròs,
potser ningú, no els mou,
i es mouen sols. És misteriós.

Un dimoni cec, un arquitecte, un advocat,
potser un malalt del cel, o la mare de Déu,
d'un déu molt juganer.

Sembla que hi ha algú, però no es veu clar,
potser ningú no dirigeix
aquesta orquestra delirant.

Homes, bèsties, divinitats, / esperits del més enllà,
àtoms, plantes i minerals, / les marees i els volcans,
els planetes i asteroides, / l'invisible vent solar,
incomptables llunes i sols / i les coses dels humans:
grans idees i pensaments / i bellísims sentiments,
imparables són les passions, / totes les constel•lacions
ballant un gran ball de bastons.

No, mai no sabrem quina és la mà
que ha organitzat aquest gran festival,
el caos general, / tramoia virtual.


Autor(es): Jaume Sisa