Trencaclosques
són línies discontínues totes plenes de sang
i pudor de gallines, oh, sobre s'asfalt.
Vine aquí cuqueta, que te fas estimar
vine i dam aletes, vull aprendre a volar
perdut, i pixar, oh, sobre la mar.
I sé, sé que estic perdut si no
camines en es meu costat.
I sé, sé que he fet es pur, com sempre,
i tu ni tan sols m'has mirat.
Volia veure't i m'he aturat a saludar
sóc un psicòpata frustrat que ve en to de pau
i abús, de sa teva hospitalitat.
No sé com fer-te veure que jo sóc de veritat
No sé com fer que et giris quan pas pes teu costat,
i no... me diguis... qui és... aquest sonat?
I sé, sé que estic perdut si no
camines en es meu costat.
I sé, sé que he fet es pur, com sempre,
i tu ni tan sols m'has mirat.
I sé, sé que estic perdut si no
camines en es meu costat.
I sé, sé que he fet es pur, com sempre,
i tu ni tan sols m'has mirat.
...perdut
... no sents com, com t'he enyorat.
Autor(es): L'équilibriste