Tripijoc
per no perdre cap detall.
És millor arrastrar el seny
per uns rails greixosos de set.
I somiar entre els esculls
s’ha fet addictiu.
Sóc capaç d’exprimir
la mirada congelada.
El teu cos,
i el meu cos,
són espills apedregats.
I somiar entre llençols
s’ha fet addictiu.
Torne a viure en un forat
de rellotges espantats.
Torne a viure dins d’un bosc
on les rames són paranys.
I estic viu
com la flor
que sagnava al teu costat.
I estic mort
com la sort
de les llàgrimes del sol.
I ofegar el desig,
hui fa fred dins del meu cor,
per tant diré no no,
no, no, no, no, no, no...
Torne a viure en un forat
de rellotges espantats.
Torne a viure dins d’un bosc
on les rames són paranys.