Tuent
Es estels,
no riuen des de que tu ja no passes
per veure com s'encenen alegries
que ploren des de que tu no ets amb mi.
Sa lluna,
s'amaga dins ses ombres quan te veu venir,
no vol encomanar-se de tanta tristor
que dus en es teus ulls de sofriment.
Una nit,
podré per fi donar-te tot aquest amor,
que es dies amagaven a dins es meu cor,
florint una agonia dintre seu.
Si a la fi
puc saber tot allò que viu dins es teu cor,
sa lluna i es estels ja mai més fogiran
i faran d'aquest fet una cançó.
I si per fi avui
puc saber tot allò que viu dins es teu cor
es dies i ses nits ja mai més fogiran
i faran d'aquest fet una cançó.
Autor(es): Marta Elka Calafell