Tu i jo
Al despertar he reconegut
el perfum dels teus cabells,
els teus ulls entre els llençols,
els teus petons a flor de pell.
Oh! Oh! Els teus pits al descobert.
Oh! Oh! On he deixat els calçotets?
Per la finestra veig el mar
el Sol fa estona que ha sortit,
fa un mes tu i jo vam tallar
i ara tornem a estar al llit.
Oh! Oh! Per cinquena vegada.
Oh! Oh! En una sola setmana.
Sembla que hi ha alguna cosa que no hem entès; miraré de sintetitzar.
I es que entre tu i jo hi ha quelcom,
Que és tan suau però no és bo.
I es que entre tu i jo hi ha quelcom,
Que és tan dolç però no és bo.
I jo t’estiro dels cabells
I tu em mossegues els canells
Jo t’empento lluny de mi,
Tu em dispares un botí.
M’acaricies les faccions
et ressegueixo els malucs,
et cobreixo de petons
i em xiuxiueges amor.
I disparen els canons,
no sabem per què collons,
ara és odi, ara és amor,
ara és fred, ara és calor.
I ja és moment de decidir,
no podem seguir així,
separar-nos ens fa por,
però estar junts és molt pitjor.
I es que entre tu i jo hi ha quelcom,
Que és tan suau però no és bo.
I es que entre tu i jo hi ha quelcom,
Que és tan dolç però no és bo.
I es que entre tu i jo hi ha quelcom,
Que és tan suau però no és bo.
I es que entre tu i jo hi ha quelcom,
Que és tan dolç però no és bo.
Autor(es): Faust