Ulleres
Amb un sac gran a s'esquena
Sa bandera des vici a la mà
Ses juguetes de sa plaça
Sense traça te van saludant
Una mira i s'arrossega
Sense veure aquest sol tan cremant
Que te fa eixancar ses venes
Que poc a poc fa bullir la sang
Comença a sentir
Amb un antifaç t'has de vestir
T'has deixat patir
Ja no te queda res per dir
Tantes guerres per guanyar
I sa nostra encara és freda
És un món particular
Que m'obliga a ser més tendre
Ses ulleres t'assassinen
Ses sabates te fan redola
Per una muntanya grisa
que te deixa més tupat que un ca
te vols treure sa camisa
i sentir-te per fi despullat
i tocar aquella botzina
que ses portes del cel t'obrirà.
Comença a sentir
Amb un antifaç t'has de vestir
T'has deixat patir
Ja no te queda res per dir
Tantes guerres per guanyar
I sa nostra encara és freda
És un món particular
Que m'obliga a ser més tendre
Sense pausa i sense pena
Simplement has volgut caminar
Esperaves lluna plena
I es sol ja t'ha vengut a cercar
Autor(es): Família López