Una marciana a la fi del món

Gonçal


Cada dia veig més lluny el teu amor
Cada dia més a prop la fi del món.
Sols una esperança que somriu l'infern
I ens empeny a saber omitir que som de dos planetes infinits.
Amor, no ploris més.
Somnis prohibits
Tapa'm el s ull si tornaré a fingir que sóc feliç

Puc creuar l'espai i tornar a ser un estrany
Ofegar-me en els records sota l'estany
Puc desaparèixer per tornar a oblidar que tots dos vam abandonar
Un sentiment que ens va humiliar.
Amor, no ploris més.
Somnis prohibits
Tapa'm el s ull si tornaré a fingir que sóc feliç.
Deixe-m'ho estar. Ja hem fet prou mal.


Autor(es): Gonçal Perales