Una matinada i el mar


... i les gavines seran de paper de xarol
tot just floreixi la matinada,
tot just hagi sorgit el sol
a retirar l'estelada.
Quina flor més bonica, el sol,
i quin cel més blau, el mar,
i les ones que es gronxen en el bressol
en una matinada dolça per estimar.
L'estel somniant
tendrament s'adormia;
les barques de gran velam
semblen espelmes de dia.
Canta i crida
marines forjat!
Si perds la vida
no agraeixis el fat!


Autor(es): Àlex Guixà,Antoni Parera Fons