Un cavaller
Un cavaller se n'anava,
sa dona fora de si,
set anys estigué a venir:
trobà l'amor enterrada.
Quan a ca seva arribà
preguntà per s'hermosura:
- Lligada de mans i peus
està dintre la sepultura.
Ell se posà a plorar,
ses llàgrimes queien a terra,
i ell se posà a cantar
i amb el so de la guiterra.
- Disperta't ànima meva,
desperta't no tinguis son,
que quan 'naves pel món deies
que aquell qui té amor no dorm.
- Vés-te'n homo enteressat,
vés-te'n a córrer fortuna,
que per terres que aniràs
com jo no en trobaràs ninguna.
Encima la sepultura
amb lletres d'or vaig escriure
que n'he morta per amor
i el qui té amor no pot viure.
Autor(es): Popular,Nicolau Espinosa