Un cel blau per sostre
Un cel blau per sostre,
un mar sovint tan serè,
un món rodó i preciós,
què més puc voler?
I és perquè us estimo,
que ho intentaré de nou,
mostrar-vos, vull, el meu arc,
és l'arc de Sant Martí.
Hi ha gent que sempre estarà cega,
no vol saber res de ningú.
Hi ha qui creu que això que fem,
no servirà de res.
D'altres busquen el camí fàcil,
bombes –diuen- les necessitem,
digueu-me qui pot matar,
un que no creu?
Aneu, aneu, a avisar a tots els nens,
a tots els pares i a les mares també.
Aquesta és l'última oportunitat,
per aprendre a compartir.