Un dia més
el poble es fa petit darrere teu.
Les pedres del camí ja no et fan mal,
ni els arbres del costat t'espantaran.
I cap al migdia sota d'un garrofer,
una arengada i un tros de pa.
Un glop de vi una migdiada,
apartant les mosques amb una mà.
Els records de la infantesa
jugant sols per dins el cap.
Aprenent a portar el carro
per la plaça principal.
Mai més serà igual
el temps passa volant.
Potser serà millor,
somniar amb el passat.
I al vespre cap a casa,
dues mirades vora el foc-
Unes fregues a l'esquena,
pel dolor.
Un altre dia veus sortir el sol,
cinquanta-dos anys han estat no res.
Els carrers estrets i al final una font,
enfilant un camí sense retorn.
I la dona fa el sopar,
només serà per dos.
Tots els fills casats a fora,
i dels néts no sap el nom.
Mai més serà igual,
el temps passa volant.
Potser serà millor,
somniar amb el passat.
Autor(es): Josep Sànchez,Eduard Sànchez