Un mort suprem
La tempesta fa picar les portes. La companyia està de dol. Mires com em porta l’aigua. Mires com sura el meu cos.
[naixement]:
El pitjor crit és el crit arrencat pel metge que t’estira; hauràs de creuar el cony entre els esgarips de ta mare. Ennuegat crit. Ressò i rajoles blanques. Quiròfan gèlid. Qui voldria sortir? Qui voldria patir?
[mort]:
M’estic morint i no diu res. Les fotos s’esborren, els records se’n van. M’estic morint i continues menjant. Apartes els pèsols, t’acabes la carn. M’estic morint i no diu res perquè tu també t’estàs morint. M’estic morint i no diu res. Continues xiulant com si res no es perdés. Un mort suprem...