Un quadre antic
si em falta força a les venes,
i cada estrella que hi ha al cel
em recorda el teu mirar i la teva tendresa.
Com et puc abandonar
sense fer-me mal al cor,
i estimant-te fins el mai,
sentint les teves mans damunt del meu cos feble.
Deixa que comenci a riure,
deixa que els amics em mirin
i em diguin: estàs bé;
avui no tens cap pena.
Mireu l'estrella dels himnes com brilla avui!
digueu-me on la puc trobar,
guieu el meu cant a ella, que l'ha d'escoltar.
Digueu-me si tinc prou força per arribar,
que el meu cant serà més fort,
digueu-me que no és cap somni, no puc somniar.
Com et puc abandonar.
Saps que sóc un quadre antic
i tu ets el més bell que jo tinc,
perquè sota els records s'amaga la nostàlgia.
Com pots deixar d'estimar
si estimar és el meu missatge,
com Paquita és el teu nom
senzill sense cap altre, doncs tu sola ets princesa.
Autor(es): Santi Vendrell