Veig, veig... Què veus?
atrapat entre els marges suaus, ple de petjades
m'envolten,
de mans lligat al meu passat, rodolen damunt meu les ones
del camp.
L'he tocat i m'ha abduit una llum ancestral,
un regrés a quan era infant, terres llaurades m'envolten,
enmanillat al cirerer de l'era, em passa la vida, se'n va.
L'he copsat i m'he trobat laberints empedrats,
isolat en camins de sal, ple de petjades m'envolten,
encaminat, en direcció errònia, m'empassa la boira, al
tard.
Autor(es): Xavier Iniesta,Eduard Iniesta