Vaques "loques"
Records de la meva infància, amb ma mare i tota la família
en aquells verds prats al costat del riu que corria per la vall. Anys d'increïble felicitat on cap preocupació m'angoixava i aquella sensació de benestar pareixia eterna. Què equivocada estava, i encara avui al recordar-ho, llàgrimes de nostàlgia assomen als meus ulls...
Jo sóc una vaca, diuen que estic loca, però el que me passe és que li pego a la farlopa,
mira que són burros sempre analitzant i no se'n donen compte que li foto al material.
Ja de menudeta em van a vear, bevia carajillos mamant del mamellam
i és que a ma mare li agradava tant privar que dels seus pessons eixien carajillos de conyac.
Després al fer-me gran vaig tindre un altercat, a un vallat de maria em vaig quedar tanca
i sense res per a menjar l'herba em vaig jalar i em vaig quedar penja.
Jo sóc una vaca, diuen que estic loca, però el que me passe és que li pego a la farlopa,
mira que són burros sempre analitzant i no se'n donen compte que li foto al material.
Em passo jo la vida sempre al·lucinant de la farta d'herba que em vaig pegar
fins que un dia es van enganyar i van ficar-me allà un pinso molt especial.
I és que en lloc d'un menjar normal, una pols amarga jo vaig trobar-me al plat
i no m'ho vaig pensar, me la vaig tragar i em vaig quedar penjada.
Jo sóc una vaca, diuen que estic loca, però el que me passe és que li pego a la farlopa,
mira que són burros sempre analitzant i no se'n donen compte que li foto al material.
Quina sensació a partir d'eixe moment, no paro de riure-me'n de tota la gent
i si em diuen loca ja s'apanyaran, que porten farlopa que s'està acabant!
Autor(es): Aluminosis