Ve el mal temps
un llit llençat a la deriva.
El tràfic vist des del balcó,
castell de proa a Marina.
Debatent-se entre l'oratge
i les cançons de mala vida,
arrecera el meu veler
resguarda'l de les envestides
del mal temps…
Porto tant temps navegant sol
que a cada cara nova friso:
no sé si vull algú al costat
o vull fer com que ho necessito.
Amb seny o sense he de fer el pas,
no puc fer port a cada illa:
ja ningú em creu si cada cop
els presento noves cosines.
Ve el mal temps...
M: I et pregunto: què és l'amor?
J: I jo et dic:
compartir la soledat i prou;
i tu em dius:
M: que avorrida és la tempesta del teu cor.
I jo me'n ric girant els ulls,
T: com bastint un mur d'esculls,
perquè nosaltres del mal temps en fem cançons.
Dormint eixut al teu vaixell:
no em satisfà qui més m'abriga
Em fascina allò fugaç,
seure al trencall quan mor el dia.
Debatent-se entre l'oratge
i les cançons de mala vida,
arrecera el meu veler
resguarda'l de les envestides
del mal temps…
Ve el mal temps
M: I et pregunto: què és l'amor?
J: I jo et dic:
compartir la soledat i prou;
i tu em dius:
M: que avorrida és la tempesta del teu cor.
I jo me'n ric girant els ulls,
T: com bastint un mur d'esculls,
perquè nosaltres del mal temps en fem cançons.
J: I tu vols bonança i sol
M: i un mar quiet,
els magalls rondant el cel del port.
J: I jo em veig
com gavià enyorant del vent els cops,
com un norai al mig d'un prat
T: i el meu vaixell allí amarrat,
que aquest bot no vol calma, vol el grop
Dormint eixuta al teu vaixell
i jo llençat a la deriva
closca de nou, i de nou res
naufragant com tots els dies
de mal temps…
Autor(es): Jordi Jet Serra Morales