Verinosa
Revel·len la traïció
Records ara oxidats
Moments que són robats
Profunda decepció l'escanya
S'estripen com la seva ànima
És la crua realitat
Va ser víctima de l'engany
Quan ella creia en l'amor
I els seus ulls llampeguen
Encesos en foc
Llàgrimes que embruten
El seu rostre pàl·lid de dolor
Cicatrius de l'odi
Marquen el seu cor
Flaixos de pensaments
Encaixen dins la ment
Luxúria i passió
No hi haurà absolució
Ella és el jutge que ara parla
Això no és un conte de fades
Sentència: condemnat
Va ser víctima de l'engany
Quan ella creia en l'amor
I els seus ulls llampeguen
Encesos en foc
Llàgrimes que embruten
El seu rostre pàl·lid de dolor
Cicatrius de l'odi
Marquen el seu cor
Es desperta al matí
Obre els ulls i allibera un sospir
Ha somiat una escena atroç
Que tant la fet patir
Ha posat el canó
Entre els ulls blaus d'aquell escurçó
I no sap del cert si ha fet el pas
Per fer-lo morir
Està sola al món cruel
Ara ja no té por
Quatre notes i un paper
Serviran per dir adéu
Per dir adéu
Eixugant-se les llàgrimes
I apretant ben fort les dents
La mà tremolava
Amb el dit prop del gatell
Va tancar els ulls i en disparar
La bala perforà els llençols
Un crit s'ofegava
S'acaba la funció
Autor(es): Faèrica