Viatgers
passatgers, cap a un destí tan incert.
Qui diu que es sent tan segur de si mateix,
qui diu que no mai més dubtarà la caminar.
I ara, pot ser, ja no trobem el temps,
per navegar, per escapar d´aquesta boira.
I ara, després que tot es veja tan fosc, no dubtarem.
Sense odi, sense dubtes, sense rencor, sense por,
sense cap malson, sense cap temor.
Som viatgers, dins un espai i un temps,
passatgers, cap a un destí tan incert.
Autor(es): Daniel Rosell