Vi calent
Cheryl, de l’ambaixada, els domassos romputs.
La mexicana, impura, quan ballava amb Françoise.
El vi calent, la música, el xampany que corria
des del tos per l’espatla tota nua i dolcíssima,
i l’alemany bevent-se’l després entre les natges,
i ella es reia febril, i tu ja no podies
romandre allí més temps, te’n volies anar,
havien d’agafar-te del braç i dir-te estúpida,
però tu te’n volies anar de l’ambaixada
i creuar el carrer, deixar enrere Atenes,
creuar la mar, Cheryl, arribar a la costa
amb el vestit de nit tot mullat, ple de lluna,
i creuar les ciutats i els boscos i les nits,
cap a on no sabies, no saps ara, Cheryl.
El vi calent, la música, el xampany que corria.
Autor(es): Vicent Andrés Estellés,Lluís El Sifoner